martes, 29 de mayo de 2012

EDIFICIS I CASES



EDIFICIS D'OCI I RELIGIÓ

Pompeia era una ciutat important i per aquest motiu disposava de edificis destinats al temps lliure dels seus ciutadans.

Amfiteatre:El poble romà era molt sanguinari i disfrutava veient com esclaus, buscafortunes, criminals i besties s'enfrontaven a mort pels seus capritxos. Aquest devia ser el centre d'atenció de l'oci de les classes més vulgars de Pompeia ja que l'edifici tenia cabuda per unes 20.000 persones i a més es regalava pa i rius de sang per tothom.



Palestra: Actualment el podríem definir com a gimnàs. Però més aviat tenia una funció de centre de lluita i boxa. Era un bon lloc per exhibir la bellesa corporal.

Lupanar: Dirigit per una bona lena era un lloc primordial per mantenir relacions amb les prostitutes gregues i orientals que venien els seus serveis no pas barats. Era un puticlub. Com que Pompeia tenia un port comercial els mariners recorrien al lupanar.

Odeón i teatre: Els ciutadans de més cultura podien concórrer el teatre ( 150 metres de diàmetre) i l'odeón que són el mateix però el primer és més gran i és destinat a representacions teatrals i el segon més menut i destinat a la música sobretot concursos.

Termes: Els ciutadans atrafegats es relaxaven als termes on conversaven amb els seus amics o es prenien banys de diferents temperatures. També podien demanar a un esclau que els i fes un massatge amb oli. Molts feien exercici a les piscines exteriors o a gimnasos.

L'entrada a tots aquests centres d'oci era gratuïta excepte el lupanar que era bastant car, però tot ciutadà adinerat tenia a casa esclaves guapes que podia fer amb elles el que volgués.


LA BASÍLICA

La basílica era un edifici de grans dimensions que servia per fer activitats comercials i judicials. Era la seu de l'administració judicial, centre de negocis i lloc de reunió. L'edifici estava format per una planta rectangular, una nau central de gran altura i dues més de laterals de menor alçada i llargada.



LA CASA VETTI

La casa era propietat d'uns lliberts ( esclaus alliberats) adinerats. La casa va ser reformada al segle I d.C. però tot i així segueix el model romà de domus: casa organitzada al voltant d'un pati interior. A l'entrada hi  ha unes pintures senzilles que donen prosperitat però dins la vivenda és on hi ha el tresor.
Molt a tocar de l'entrada hi ha una pintura del déu Príapo, de la fertilitat, amb unes balances a l'esquerre hi ha un temple dedicat als déus Lares i Geni. Tota la casa està decorada per pintures mitològiques i pintura vermella pompeiana. Al jardí està ple d'estàtues fonts i altres decoracions esplèndides.



LA CASA DEL FAUNE

La casa del faune va ser construïda per Publi Silla, dictador de Roma. És una construcció molt antiga i una de les més luxoses de la ciutat. Era una domus distribuïda al voltant d'un pati porticat. La ciutat tenia termes propis i era construïda amb marbre. Moltes estances feien funcions d'oci. El nom de la casa li ve d'una estàtua d'un faune que dança al damunt d'una font al primer atri.

 

LA VIL·LA DELS MISTERIS

És una casa luxosa situada als extramurs de Pompeia. La casa té unes pintures molt ben conservades de colors molt vius. Les figures estan plasmades contra un fons vermell intens i les seves postures són enigmàtiques, d'aquí ve el nom de la casa. Segons  les pintures voldrien ensenyar els ritus dionísics que afrontaven les noves esposes.



COMERÇOS

A part dels negocis que es feien a la Basílica, el port o als portics del fòrum. Dos cops al més s'organitzava un mercat extreordinari. El port era un lloc d'entrada i sortida de productes o sigui que molta gent depenia d'aquesta activitat. Pompeia enllaçava amb rutes marítimes de l'orient per poder aconseguir poductes exòtics que tant agaraven als patricis. No cal dir que Pompeia tenia molts talllers per absorbir la demanda local. El Lupanar era un centre econòmic important per la clientela que tenien.



ALIMENTACIÓ

La alimentació pompeiana té moltes similituds amb la romana. Els patricis feien dues menjades senzilles durant el dia i a la nit feien uns banquets que podien durar hores: grans quantitas de menjars d'arreu de l'imperi, el vi era engolit i desprès vomitat per tornar-ne a ingerir més, sovint aquests banquets es trasnformaven en veritables orgies. Els pobres que vivien amuntegats en les insulaes i no tenien cuina menjaven a les tavernes, molt nombroses per cert, on s'oferia vi, carn de pollastre i menjar calent a un preu assequible. Gràcies al sól volcànic de Pompeia la terra era rica i produïa vi i oli de la màxima qualitat.

 







sábado, 19 de mayo de 2012

L'ART POMPEIÀ: PINTURA I MOSAIC

 
La pintura pompeiana es classifica es diferents estils:

1-Per incrustació: imitant el revestiment de marbre.

2-Arquitectònic: formació de dos o més pla de profunditat que enganyava la vista amb l’il·lusió.

3-Ornamental: la paret assumeix un paper de decoració.

4-Il·lusionista: el més important és la llum i no el dibuix.





Les parets les cases, dels temples i edificis públics estaven pintades amb estucs policromats que imitaven al marbre, mostrant jardins i edificis imaginaris. També es van usar petits mosaics de colors per realçar el fons de les fonts o fer un fons darrere de les estàtues. Els pisos estaven adornats amb mosaics en blanc i negre amb motius geomètrics.



Al Lupanar podem trobar una sel·lecció de mosaics i frescos de tipus eròtic excepcionals. Les imatges que cobrien les parets tenien una funció excitant pels nombrosos clients que freqüentaven l’establiment.

 





BREU HISTÒRIA DE LES EXCAVACIONS

El descobridor de Pompeia es diu que va ser un pagès que va fer un pou i que justament va anar a parar al Fòrum de la ciutat però tot apunta que va ser Domenico Fontana a finals del segle XVI, Fontana era un arquitecte que construïa un canal de Sarno, les restes que va trobar excavant el canal no les va saber encaixar amb la desapareguda Pompeia.
Les primeres excavacions oficials es van produir a mitjans del segle XVIII impulsades per Carles IV. Però va ser amb l'arribada de l'unificació d'Itàlia quan les excavacions van pendre un cairemés professional i es van començar a descobrir cases privades i la major part del Fòrum.



Va ser el director de l'excavació Giuseppe Fiorelli qui va aplicar la ciència a l'arqueologia. Va formar motlles a base d'injectar guix líquid als buits que havien deixat els cossos sense vida dels pompeians. D'aquesta manera es va aconseguir estudiar els últims instants de vida de Pompeia i els seus habitants.
Actualment Pompeia és un destí turístic i gràcies a aquesta activitat s'han pogut mantenir les investogacions fins avui però encara falta molta terra per extreure de sobre Pompeia.




martes, 13 de marzo de 2012

L'ERUPCIÓ DEL 79 d.C





Pompeia al segle I dC s'alçava al peu de la muntanya del Vesubi, els romans creien que era una muntanya i no un volcà, a la badia de Nàpols on ara esta emplaçada la ciutat de Nàpols. La gent de Pompeia amb el volcà ja que sovint patien petits terratrèmols o de magnituds considerables com el que van patir el 62 dC.  Quan els habitants de Pompeia es van llevar el 20 d'agost van notar els animals inquiets i un estrany silenci que els va fer incomodar, però ningú va pensar en el imminent desastre.

A la tarda un intens terratrèmol va colpejar la civitas, el volcà havia entrat en erupció desprès de 1000 anys. De l'explosió del volcà, la part superior del con volcànic va sortir volant pels aires. D les entranyes de la terra una pluja de pedra pomes va rebatre contra els incrèduls habitants de Pompeia. Es coneix aquest fenomen com a fase pliniana en nom dels descobridor d'aquest fet natural que va viure el desastre de Pompeia en primera persona. Quan es va acabar la pluja de roques, Pompeia estava 3 metres enterrada . El cel es va enfosquir tot i ser en plena tarda. Molta gent va morir aixafada pel pes de les pedres sobre els sostres  o simplement enterrades vives. La gent que va marxar en aquell moment es va poder salvar perquè a partir de les 8 del vespre un núbol periclàstic a temperatures extremes va calcinar la ciutat d'Herculà i va masacrar els habitants de Pompeia amb gasos asfixians que cremaben la gola. Una columna de diversos metres d'altura va culminar la fase paleana. 
Es va fer de nit i la ciutat de Pompeia es va dormir sota una capa de lava, cendres i pedra volcànica que la va sumir en un son que duraria 1600 anys. L'avarícia i innocència va comportar la mort de més de 2000 pompeians. 









POMPEYA

1ra SESIÓ

EDIFICIS PRICIPALS

PORTA:( se color verd) Les muralles eren el punt més dèbil de les defenses d'una ciutat com Pompeia. Havien de servir per ser infranquejables pels enemics però també accessibles pels habitants i forasters de la ciutat.Una ciutat havia de tenir nombroses portes per absorbir el trànsit d'una gran urbe.
   
1 i 7 FÒRUM:El fòrum era el centre de la ciutat, els edificis importants es construïen al voltant d'una gran plaça. Era molt important ja que el cardo i el decomanus, els dos carrers més importants d'una civitas confluïen en aquest punt.  
2 i 10 TERMES: Eren punts d'oci i de trobada ja que l'entrada era permesa a tota la societat romana. Eren grans estructures dotades de banys freds, calents i tevis. Massatges, saunes i espais per practicar l'exercici físic completaven els serveis que s'oferien.
6 TEATRE: El teatre romà es idèntic al grec. Era un espai d'oci i cultura, es representaven comèdies, tragèdies i drames. Era un lloc poc concorregut ja que el poble de pompeia preferia veure lluitar els seus gladiadors.


5 BASÍLICA: La basílica romana tenia la funció actual d'un jutjat. Servia per fer transaccions comercials de gran embargadura  i fer complir la llei romana. Pompeia com tota gran ciutat tenia un alt nivell de delinqüència.


4 TEMPLE:Eren edificis típics de tot assentament romà, estaven construïts sobre llocs consagrats i orientats en punts cardinals determinats. Cada temple podia ser dedicat a un sol déu o diferents divinitats.


6 ODÈON: Era un edifici més menut que el teatre però cobert per millor sonoritat es feien concursos musicals i instrumentals. Es introduït pels grecs a finals de l'imperi.  


 9,3 AMFITEATRE: Era l'edifici preferit pels romans. De forma oval i grans dimensions estava descobert i presentava al mig una zona d'arena on es produïen les llites entre gladiadors, feres i condemnats. El públic seia en grades segons el seu nivell social. L'entrada era gratuïta i sovint es regalava pa.


12 LUPANAR: Com que Pompeia era una ciutat comercial havia de tenir un bon prostíbul per atendre la demanda dels mariners i comerciants. S'han trobat imatges eròtiques al Lupanar de Pompeia.

martes, 6 de marzo de 2012

DÉUS OLIMPICS

FEST.- Segons tu, doncs, es tracta d’un nen extraordinàriament viu.
APOL·LO.- No només això: a hores d’ara és també músic.
HEFEST.- En què et bases per dir això?
APOL·LO.- Amb una tortuga morta que trobà s’ha fet un instrument musical; hi ha ajustat uns braços, els ha junyit, hi ha fixat unes clavilles, ha col·locat a la part de baix un pontet i l’ha tensat amb set cordes; amb això, Hefest, entona una melodia tan delicada i tan harmoniosa, que fins i tot jo, amb tants anys d’experiència com a citarista, li tinc enveja. Maia diu que no para mai al cel, ni tan sols de nit, sinó que empès per la curiositat, baixa fins a l’Hades, sens dubte per mirar de robar alguna cosa allí també. Té ales als peus i s’ha fet una vareta de poders màgics, amb la qual guia les ànimes i condueix els morts.


LLUCIÀ, Diàlegs dels déus, 11 (7)


De quina divinitat parlen Apol·lo i Hefest? De qui és fill?
Hermes, fill de Zeus



• Quins són els atributs d’aquest déu? Quin és el nom de la «vareta de poders màgics»i com apareix representada?
És el déu missatger de l'IOlimp i comerciant..La vara heràldica i apareix representada com un sol alat.





• Quins són els treballs que li estan encomanats a aquest déu? Expliqueu alguna història relacionada amb ell.

Hermes envia un missatge de Zeus a Calypso perquè deixi lliure a Odyseu. Hermes protegeix a Odyseu de Circe amb una planta.




• Esmenteu altres personatges mítics relacionats amb la música.

Déu Pan i la seva flauta.
Apol·lo déu de la música.
Muses deeses de la inspiració dels músics.