L'ERUPCIÓ DEL 79 d.C

Pompeia al segle I dC s'alçava al peu de la muntanya del Vesubi, els romans creien que era una muntanya i no un volcà, a la badia de Nàpols on ara esta emplaçada la ciutat de Nàpols. La gent de Pompeia amb el volcà ja que sovint patien petits terratrèmols o de magnituds considerables com el que van patir el 62 dC.  Quan els habitants de Pompeia es van llevar el 20 d'agost van notar els animals inquiets i un estrany silenci que els va fer incomodar, però ningú va pensar en el imminent desastre.

A la tarda un intens terratrèmol va colpejar la civitas, el volcà havia entrat en erupció desprès de 1000 anys. De l'explosió del volcà, la part superior del con volcànic va sortir volant pels aires. D les entranyes de la terra una pluja de pedra pomes va rebatre contra els incrèduls habitants de Pompeia. Es coneix aquest fenomen com a fase pliniana en nom dels descobridor d'aquest fet natural que va viure el desastre de Pompeia en primera persona. Quan es va acabar la pluja de roques, Pompeia estava 3 metres enterrada . El cel es va enfosquir tot i ser en plena tarda. Molta gent va morir aixafada pel pes de les pedres sobre els sostres  o simplement enterrades vives. La gent que va marxar en aquell moment es va poder salvar perquè a partir de les 8 del vespre un núbol periclàstic a temperatures extremes va calcinar la ciutat d'Herculà i va masacrar els habitants de Pompeia amb gasos asfixians que cremaben la gola. Una columna de diversos metres d'altura va culminar la fase paleana. 

Es va fer de nit i la ciutat de Pompeia es va dormir sota una capa de lava, cendres i pedra volcànica que la va sumir en un son que duraria 1600 anys. L'avarícia i innocència va comportar la mort de més de 2000 pompeians. 



POMPEYA

1ra SESIÓ

EDIFICIS PRICIPALS

PORTA:( se color verd) Les muralles eren el punt més dèbil de les defenses d'una ciutat com Pompeia. Havien de servir per ser infranquejables pels enemics però també accessibles pels habitants i forasters de la ciutat.Una ciutat havia de tenir nombroses portes per absorbir el trànsit d'una gran urbe.
   

1 i 7 FÒRUM:El fòrum era el centre de la ciutat, els edificis importants es construïen al voltant d'una gran plaça. Era molt important ja que el cardo i el decomanus, els dos carrers més importants d'una civitas confluïen en aquest punt.  

2 i 10 TERMES: Eren punts d'oci i de trobada ja que l'entrada era permesa a tota la societat romana. Eren grans estructures dotades de banys freds, calents i tevis. Massatges, saunes i espais per practicar l'exercici físic completaven els serveis que s'oferien.

6 TEATRE: El teatre romà es idèntic al grec. Era un espai d'oci i cultura, es representaven comèdies, tragèdies i drames. Era un lloc poc concorregut ja que el poble de pompeia preferia veure lluitar els seus gladiadors.


5 BASÍLICA: La basílica romana tenia la funció actual d'un jutjat. Servia per fer transaccions comercials de gran embargadura  i fer complir la llei romana. Pompeia com tota gran ciutat tenia un alt nivell de delinqüència.


4 TEMPLE:Eren edificis típics de tot assentament romà, estaven construïts sobre llocs consagrats i orientats en punts cardinals determinats. Cada temple podia ser dedicat a un sol déu o diferents divinitats.


6 ODÈON: Era un edifici més menut que el teatre però cobert per millor sonoritat es feien concursos musicals i instrumentals. Es introduït pels grecs a finals de l'imperi.  


 9,3 AMFITEATRE: Era l'edifici preferit pels romans. De forma oval i grans dimensions estava descobert i presentava al mig una zona d'arena on es produïen les llites entre gladiadors, feres i condemnats. El públic seia en grades segons el seu nivell social. L'entrada era gratuïta i sovint es regalava pa.


12 LUPANAR: Com que Pompeia era una ciutat comercial havia de tenir un bon prostíbul per atendre la demanda dels mariners i comerciants. S'han trobat imatges eròtiques al Lupanar de Pompeia.

DÉUS OLIMPICS

FEST.- Segons tu, doncs, es tracta d’un nen extraordinàriament viu.

APOL·LO.- No només això: a hores d’ara és també músic.

HEFEST.- En què et bases per dir això?

APOL·LO.- Amb una tortuga morta que trobà s’ha fet un instrument musical; hi ha ajustat uns braços, els ha junyit, hi ha fixat unes clavilles, ha col·locat a la part de baix un pontet i l’ha tensat amb set cordes; amb això, Hefest, entona una melodia tan delicada i tan harmoniosa, que fins i tot jo, amb tants anys d’experiència com a citarista, li tinc enveja. Maia diu que no para mai al cel, ni tan sols de nit, sinó que empès per la curiositat, baixa fins a l’Hades, sens dubte per mirar de robar alguna cosa allí també. Té ales als peus i s’ha fet una vareta de poders màgics, amb la qual guia les ànimes i condueix els morts.

LLUCIÀ, Diàlegs dels déus, 11 (7)

• De quina divinitat parlen Apol·lo i Hefest? De qui és fill?

Hermes, fill de Zeus

• Quins són els atributs d’aquest déu? Quin és el nom de la «vareta de poders màgics»i com apareix representada?

És el déu missatger de l'IOlimp i comerciant..La vara heràldica i apareix representada com un sol alat.

• Quins són els treballs que li estan encomanats a aquest déu? Expliqueu alguna història relacionada amb ell.

Hermes envia un missatge de Zeus a Calypso perquè deixi lliure a Odyseu. Hermes protegeix a Odyseu de Circe amb una planta.

• Esmenteu altres personatges mítics relacionats amb la música.

Déu Pan i la seva flauta.

Apol·lo déu de la música.

Muses deeses de la inspiració dels músics.