El descobridor de Pompeia es diu que va ser un pagès que va fer un pou i que justament va anar a parar al Fòrum de la ciutat però tot apunta que va ser Domenico Fontana a finals del segle XVI, Fontana era un arquitecte que construïa un canal de Sarno, les restes que va trobar excavant el canal no les va saber encaixar amb la desapareguda Pompeia. Les primeres excavacions oficials es van produir a mitjans del segle XVIII impulsades per Carles IV. Però va ser amb l'arribada de l'unificació d'Itàlia quan les excavacions van pendre un cairemés professional i es van començar a descobrir cases privades i la major part del Fòrum.
Va ser el director de l'excavació Giuseppe Fiorelli qui va aplicar la ciència a l'arqueologia. Va formar motlles a base d'injectar guix líquid als buits que havien deixat els cossos sense vida dels pompeians. D'aquesta manera es va aconseguir estudiar els últims instants de vida de Pompeia i els seus habitants. Actualment Pompeia és un destí turístic i gràcies a aquesta activitat s'han pogut mantenir les investogacions fins avui però encara falta molta terra per extreure de sobre Pompeia.
Pompeia al segle I dC
s'alçava al peu de la muntanya del Vesubi, els romans creien que era una muntanya
i no un volcà, a la badia de Nàpols on ara esta emplaçada la ciutat de Nàpols.
La gent de Pompeia amb el volcà ja que sovint patien petits terratrèmols o de
magnituds considerables com el que van patir el 62 dC. Quan els habitants
de Pompeia es van llevar el 20 d'agost van notar els animals inquiets i un
estrany silenci que els va fer incomodar, però ningú va pensar en el imminent
desastre.
A la tarda un intens terratrèmol va colpejar la civitas, el volcà havia entrat en erupció desprès de 1000 anys. De l'explosió del volcà, la part superior del con volcànic va sortir volant pels aires. D les entranyes de la terra una pluja de pedra pomes va rebatre contra els incrèduls habitants de Pompeia. Es coneix aquest fenomen com a fase pliniana en nom dels descobridor d'aquest fet natural que va viure el desastre de Pompeia en primera persona. Quan es va acabar la pluja de roques, Pompeia estava 3 metres enterrada . El cel es va enfosquir tot i ser en plena tarda. Molta gent va morir aixafada pel pes de les pedres sobre els sostres o simplement enterrades vives. La gent que va marxar en aquell moment es va poder salvar perquè a partir de les 8 del vespre un núbol periclàstic a temperatures extremes va calcinar la ciutat d'Herculà i va masacrar els habitants de Pompeia amb gasos asfixians que cremaben la gola. Una columna de diversos metres d'altura va culminar la fase paleana.
Es va fer de nit i la ciutat de Pompeia es va dormir sota una capa de lava, cendres i pedra volcànica que la va sumir en un son que duraria 1600 anys. L'avarícia i innocència va comportar la mort de més de 2000 pompeians.
PORTA:( se color verd) Les muralles eren el punt més dèbil de les defenses d'una ciutat com Pompeia. Havien de servir per ser infranquejables pels enemics però també accessibles pels habitants i forasters de la ciutat.Una ciutat havia de tenir nombroses portes per absorbir el trànsit d'una gran urbe.
1 i 7 FÒRUM:El fòrum era el centre de la ciutat, els edificis importants es construïen al voltant d'una gran plaça. Era molt important ja que el cardo i el decomanus, els dos carrers més importants d'una civitas confluïen en aquest punt.
2 i 10 TERMES: Eren punts d'oci i de trobada ja que l'entrada era permesa a tota la societat romana. Eren grans estructures dotades de banys freds, calents i tevis. Massatges, saunes i espais per practicar l'exercici físic completaven els serveis que s'oferien.
6 TEATRE: El teatre romà es idèntic al grec. Era un espai d'oci i cultura, es representaven comèdies, tragèdies i drames. Era un lloc poc concorregut ja que el poble de pompeia preferia veure lluitar els seus gladiadors.
5 BASÍLICA: La basílica romana tenia la funció actual d'un jutjat. Servia per fer transaccions comercials de gran embargadura i fer complir la llei romana. Pompeia com tota gran ciutat tenia un alt nivell de delinqüència.
4 TEMPLE:Eren edificis típics de tot assentament romà, estaven construïts sobre llocs consagrats i orientats en punts cardinals determinats. Cada temple podia ser dedicat a un sol déu o diferents divinitats.
6 ODÈON: Era un edifici més menut que el teatre però cobert per millor sonoritat es feien concursos musicals i instrumentals. Es introduït pels grecs a finals de l'imperi.
9,3 AMFITEATRE: Era l'edifici preferit pels romans. De forma oval i grans dimensions estava descobert i presentava al mig una zona d'arena on es produïen les llites entre gladiadors, feres i condemnats. El públic seia en grades segons el seu nivell social. L'entrada era gratuïta i sovint es regalava pa.
12 LUPANAR: Com que Pompeia era una ciutat comercial havia de tenir un bon prostíbul per atendre la demanda dels mariners i comerciants. S'han trobat imatges eròtiques al Lupanar de Pompeia.
FEST.- Segons tu, doncs, es tracta d’un nen extraordinàriament viu.
APOL·LO.- No només això: a hores d’ara és també músic.
HEFEST.- En què et bases per dir això?
APOL·LO.- Amb una tortuga morta que trobà s’ha fet un instrument musical; hi ha ajustat uns braços,els ha junyit, hi ha fixat unes clavilles, ha col·locat a la part de baix un pontet i l’ha tensat amb setcordes; amb això, Hefest, entona una melodia tan delicada i tan harmoniosa, que fins i tot jo, ambtants anys d’experiència com a citarista, li tinc enveja. Maia diu que no para mai al cel, ni tan solsde nit, sinó que empès per la curiositat, baixa fins a l’Hades, sens dubte per mirar de robar algunacosa allí també. Té ales als peus i s’ha fet una vareta de poders màgics, amb la qual guia les ànimesi condueix els morts.
LLUCIÀ, Diàlegs dels déus, 11 (7)
• De quina divinitat parlen Apol·lo i Hefest? De qui és fill?
Hermes, fill de Zeus
• Quins són els atributs d’aquest déu? Quin és el nom de la «vareta de poders màgics»i com apareix representada?
És el déu missatger de l'IOlimp i comerciant..La vara heràldica i apareix representada com un sol alat.
• Quins són els treballs que li estan encomanats a aquest déu? Expliqueu alguna història relacionada amb ell.
Hermes envia un missatge de Zeus a Calypso perquè deixi lliure a Odyseu. Hermes protegeix a Odyseu de Circe amb una planta.
• Esmenteu altres personatges mítics relacionats amb la música.
-Model en què s’inspira el traçat i àrees principals d’una ciutat
EL TRAÇAT HIPODÀMIC O ORTOGONAL
És un pla urbanístic que organitzava els carrers en un angle recte creant conjunts de cases rectangulars. Inventat per l’arquitecte grec Hipòdam de Milet considerat tot un geni. Era un disseny senzill però no pas pràctic ja que ocasionava embussos a les hores punta per poder accedir al centre o a l’exterior de la ciutat, les cruïlles acostumaven a ser perilloses i no es podia salvar el desnivell.
Els romans van copiar el sistema hipodàmic dels grecs i construïren campaments per les seves tropes. Aquests campaments estaven organitzats amb dos carrers principals el Cardo i el Decumanus, un era vertical i l’altre horitzontal i es trobaven al centre del campament on s’aixecava la tenda del comandant. Moltes d'aquest campaments van donar a lloc a verdaderes ciutats que van optar per la mateixa organització que els campaments.
1a INAGURATIO: era la consulta que es feia als déus seguint les indicacions dels augurs.
2a LIMITATIO O DELIMITATIO: consistia a traçar, al voltant d’un centre escollit , un forat amb l’arada que arrossegaven una vedella i un brau blancs, amb la qual cosa dibuixaven el perímetre de la ciutat. Quan s’arribava a l’indret on es creia hi hauria les portes, s’aixecava l’arada i no s’hi feia el forat. Tot aquest espai era considerat sagrat i no s’hi podien enterrar els morts ni posar-hi altres divinitats que no fossin les de Roma. Una vegada acabada la cerimònia, que estava presidida per un sacerdot, i durant els dies següents, es començava a assenyalar les parts interiors de la ciutat i els carrers principals que des de les portes anirien a creuar-se a la plaça central o FÒRUM.
Les limes i els campaments de la regió completaven la defensa de la ciutat que a mès a mès podia comptar amb fossats, soldats d'infanteria i caballeria i maquines de guerra. L'oli bullent també era un recurs.
Els romans es van procupar per les seus residus urbans, per això van construir una xarxa de clavagfuera mai vista desde aquell moment,que eren canalitzacions tancades amb lloses planes que seguien el recorregut dels carrers i desembocaven al camp, al riu o al mar fora de la ciutat.
A causa de la gran demanda d'aigua les ciutats romanes no podien proveïr-se només de l'aigua de les seves fonts i pous per això es van construir els aqüeductes que traslladaven l'aigua de fora de la ciutat a dins.
L'aigua era recollida dels rius i llacs de les muntanyes i eren emagatzemades en cisternes. A través d'una gran canalització, que podia ser un túnel o un rec, l'aigua era conduïda a la ciutat però hi habia d'haber sempre pendent ja que sinó l'aigua s'estancaria. Per salvar els desnivells es construïen ponnts amb arcs. A la ciutat l'aigua era depositada en dipòsits en forma de torre que desprès repariten l'aigua en petites canalitzacions que arribaven a fonts, termes i domus.
3a CONSECRATIO: era una cerimònia en què s’oferia un sacrifici als déus infernals i a la tríada capitolina (Júpiter, Juno i Minerva). Amb aquest ritual, que era la consagració de la ciutat, es complementava la cerimònia de fundació.
Per defensar les ciutats es construien muralles al voltant de la ciutat. Consistien a la seva basa grans blocs de pedres ciclopediques i a la base superior pedres de morter. A cada uns cent metres havien torres de defensa , a tot el perímetre de la muralla habien merlets i escales. En total habine 4 portes a les típiques ciutats romanes.
EXEMPLE: EMERITA AUGUSTA
La ciutat d'Emerita Augusta està organitzada seguint el model clàssic de l'època, l'ortogonal, dividida en quatre segements pel cardo i el decomanus. Al centre s'hi pot veure el foro i el centre religiós de la ciutat. Al límit de les muralles es distingeix la zona d'oci amb el anfiteatre i el teatre. La ciutat està ben defensada i es un lloc estratègic important ja que domina un pont que travessa el Guadiana. La banda esquerra impracticable per la proximitat del riu i a la dreta per muralles i torres. La ciutat està ben abastida d'aigua pel riu Guadiana i dos aqüeductes que parteixen de les muntanyes. El sistema de clabegueram és fàcil ja que es poden abocar els residuas al riu.
L PEDANIO L L'B EVPHRONT IiiiiI VIR AVG PRIMUS ET AGATHOPVS L'IB
L PEDANIUS CLÉMÉNS INMEMORIAM L PEDÁN EVPHRONIS CVIVS BASIS LAPIDEDEA AERE CLUSA VÉISTÁE ERAT CORRUPTA STATUM EIUS MARMOREAE SVPERPOSVIT PERMITTENE ORDINE BARCINONENSIU
Es una inscripció adjunta trobada a Barcelona que fa referència a una estàtua de marbre a la qual canvia el pedestal Pedani Clemente, en memoria de Luci Pedani, amb el permís del Magistrat de Barcelona( Barcino), per baber-se malmès l'antic, que era de pedra incrustada de bronze.
LUCI PEDANI
Segons unes excavacions en les que es va descobrir el segell de l'escalu de Luci Pedani que gràcies al seu treball i fidelitat va ser alliberat pel seu amo.La família dels Pedani mantenien un relació molt estreta amb l'emperador Adrià i van estar a punt a succeir-lo a la seva mort.
